Entre els Pallars i l’Alt Urgell, entre el Segre i la Noguera Pallaresa hi ha una serra plena d’una fauna i una natura excepcional: La Serra de Boumort. Ubicada entre Coll de Nargó u Organyà i La Pobla de Segur, és una serra excepcional i pràcticament desconeguda. Una Serra on la força de la natura no ha aconseguit oblidar els vestigis humans, ja sigui en forma de dòlmens o vells pobles abandonats com Senyús, Carreu, Herba-savina… I potser per això, pel gran abandonament humà, la Serra de Boumort destaca tant per la gran càrrega d’animals salvatges (cabirols, isards, daines, guineus,… i sobretot, cérvols). Aquí, si pedaleu en silenci, atens al vostre entorn, fàcilment us els trobareu. I és que, a més, aquest enorme territori d’animals salvatges ha permès el desenvolupament d’una gran quantitat d’aus carronyaires: falcons, àguiles, aufranys i voltor que s’alimenten d’animals morts. Només cal, rodant en silenci, alçar la vista al cel i observar tota mena d’aus rapinyaires. Potser per això, en bona és territori protegit com a Espai d’Interès Natural de la Serra de Boumort.
Amb aquesta proposta de 3 dies, amb el transport d’equipatge inclòs a càrrec de l’organització, amb 3 allotjaments, amb l’assegurança obligatòria, amb el manual de ruta, amb els tracks en format GPX o TRK i mapes de la ruta, ho teniu tot per gaudir d’una experiència única i excepcional. I amb un Mallot exclusiu de regal!. Travessar la Serra de Boumort d’est a oest el primer dia, d’oest a est el segon. I el tercer dia, es fa una volta per l’oest d’Organyà. Amb sortida des de Coll de Nargó, descobrireu un territori excepcional en una ruta d’alta muntanya (es sobrepassen els 1.800 m d’alçada) però factible, sense corriols impossibles. Factible fins i tot amb Gràvel (hi ha una opció Gràvel), tot i que hi ha un tram força pedregós baixant del Prat Montaner.
Dia 0. Coll de Nargó.
Arribada a l’Allotjament, un bonic Hotel, ben còmode i amb piscina, on gaudireu d’un bon sopar. Hi ha lloc segur per desar les bicis i, segons l’hora, encara tindreu temps per descobrir el poble.
Dia 1. Coll de Nargó – Organyà – La Pobla de Segur.
63,17 km 1.590 m. desnivell acumulat positiu. / 58,31 km 1.434 m. desnivell acumulat positiu (Opció Retallada).
Havent esmorzat, la ruta surt de Coll de Nargó cap a Organyà. Per evitar la carretera nacional, el track creua el Segre, uns 2 km més enllà i s’enfila cap a Fígols… Creuat Organyà, el track s’enfila per la carretera de Montanissell, passant per Fenollet, un petit grup de cases arran de l’església de Sant Miquel.
Montanisell és un minúscul poblet, amb un petit bar / restaurant molt acollidor, per si voleu fer-hi un mos. El track hi fa un tomb, visitant les boniques cases amb les teulades de pissarra…
De nou a l’entrada del poble, el track s’enfila per una rocosa cinglera abans d’arribar a Pitarell, una bonica casa ben reformada. Tot seguit, veiem les indicacions de la Font Freda, mentre el recorregut es va enfilant. El paisatge és absolutament meravellós, no us sorprengui que us surti un isard o un cabirol. El darrer cop vaig veure una guineu!.
Endinsant-se per un bosc espès, s’assoleix les Collades (1.688 m.), el punt més alt del dia. A partir d’aquí, tot el que queda ja és de baixada. Aviat es passa pels Prats (una bonica masia a mà dreta) mentre es baixa, per un espai cada cop més obert amb algunes planures fins al Coll de Llívia.
La ruta baixa per un pista més dreta, que travessa tota la Serra de Boumort…. i aviat creua Carreu, un llogaret abandonat de 4 o 5 cases, enrunades totes!. El track segueix baixant, a estones ja més suaument, fins que apareix un trencall a mà dreta que es descarta: és l’accés a Herba-Savina, un petit poblet abandonat d’una quinzena de cases. De fet, està tancat amb una cadena, per a evitar accidents, doncs algunes cases es poden esfondrar en qualsevol moment. Però el itinerari segueix baixant pel camí de Carreu fins a veure a una enorme paret de roca; a sota hi ha Passonada. Pel camí hi apareixen algunes fonts i àrees de pícnic…
Passonada impressiona, més que pel poble en sí, per la rocosa muntanya del davant, sempre envoltada de voltors i altres rapinyaires que es van veient a mida que es atansant. Es tracta del Roc de Passonada (o Cingles de Passonada) que tanca al poble per la vessant nord-est. Encara que sembli impossible, hi ha un parell de corriols que els pagesos feien servir per travessar aquesta cinglera!.
Tot seguit, el track es desvia i tot just havent passat l’església de Sant Antoni, fa via cap a Aramunt Vell. Un altre poble abandonat format per una vintena de construccions formant una vila closa. Aquí hi vivien una vintena llarga de famílies; hi havia hagut església (romànica; només en queda part de les parets i l’absis), el cementiri i un castell, també en runes. Fins i tot s’observa una torre de guaita al darrera (també mig enrunada). Els camins per dins del poble són plens d’herbes i matolls i més o menys, s’intueix l’antic accés al poble. Per la part alta, per on s’ha vingut i entrant per un caminot a mà esquerra. Per la part baixa, per on es surt, es feia per un senderó no gaire ciclable i que finalitza a Aramunt Nou, conegut popularment com Les Eres, doncs es va edificar on hi havia hagut les antigues eres d’Aramunt Vell.
El track, s’enfila lleugerament per un tram molt bonic de bosc, entre algunes velles cabanes i petites alzineres i alguna roureda, per entrar finalment a Sant Martí de Canals. La ruta fa via cap al bonic carreró (sense sortida) que dona a l’església!. Quina meravella!. I és que aquest també havia estat una vila closa, amb un únic accés per aquest portal. Es tracta d’un altre poblet escassament poblat però que es manté, com Aramunt Nou, per les segones residències.
Des d’aquí, el track baixa de dret cap a l’embassament de Sant Antoni i, després de creuar la Noguera Pallaresa, entra a la Pobla de Segur.
Vila natal de Carles Puyol, és la segona ciutat més gran de la comarca (Pallars Jussà) després de Tremp. La vila té poc més de 3.000 habitants, però a nivell de comerços i altres serveis sembla que en tingui molts més. I és que La Pobla, fa de nucli de nombrosos poblets que l’envolten, alguns pertanyent al mateix municipi.
L’allotjament és a la zona de l’estació, al sud del poble vell, molt còmode i amb piscina… (porteu banyador a l’equipatge). Allà hi sopareu molt bé
NOTA: Hi ha una opció de escurçar la ruta (opció Retallada), que des de Passonada, baixa directe cap a Sant Martí de Canals, saltant-se tot el tram de Aramunt Vell i Les Eres. Són 4,86 km i 156 metres de desnivell acumulat menys.
Dia 2. La Pobla de Segur – Organyà – Coll de Nargó.
65,20 km. 1.698 m. desnivell acumulat. / 63,9 km. 1.601 m. desnivell acumulat (Opció Retallada).
Havent esmorzat, la ruta surt per on es va arribar: creuant la Noguera Pallaresa. Però aquest cop, la ruta fa via cap al poblet de Claverol. Es tracta d’un petit nucli, amb alguns racons força bonics, tot i que té també alguns sectors una mica deixats… El track no hi entra per no allargar la ruta, però si no hi ha problema en pujar uns 20 metres més d’alçada, es pot fer.
Sigui com sigui, el track continua i creua Hortoneda, amb algunes cases força abandonades i d’altres recuperades per a estiueig: sembla ser que actualment només hi resideixen fixes 11 persones!. Al costat, hi ha Segalars, un barri d’Hortoneda per on es passa tot seguit, el darrer nucli habitat fins a gairebé al final de l’etapa.
Aleshores, comença la segona pujada del dia: de dret cap al Coll de la Creu. Allà el tram baixa lleugerament per enfilar de nou fins a uns plans, coneguts com la Coma d’Orient. És una bona zona de descans, en un paisatge obert, abans d’enfilar de dret fins a la carena. La pista és bona i es pot pedalar bé… a la dreta, arran de camí, s’observa una petita borda; a l’esquerra, al fons, una masia envoltada de camps amb bordes i altres construccions.
Tot seguit, la ruta es torna a enfilar, ara sí de debò, cap al Prat Muntaner. Són 5,5 km de pujada constant, rodant enmig d’uns boscos preciosos… i gairebé al cim, apareixen uns abeuradors de bestiar. El cim, Prat Muntaner (1837 m.), és força impressionant: unes extenses pastures enmig de dues cruïlla de camins. En la primera cap al nord, la pista mena a Gerri de la Sal. En la segona, ja a l’altre banda, apareixen alguns ròssecs per treure llenya. I al sud s’observa una cinglera amb el Cap de Boumort al cim (2.077 m.).
Però des del Prat Muntaner el track entoma la pista que baixa de dret cap a Cabó. Però al km 36 apareix un trencall a mà esquerra, cap a Montellà, un poblet abandonat que de seguida apareix al fons de la vall. La ruta segueix baixant, passant a prop d’algunes bordes (Joanet, Moliner, Baixet…) i després d’un tram molt dret, fent ziga-zaga, s’arriba, finalment al pla de Cabó, on comença el tram asfaltat. A mà esquerra, sobre un petit turó, apareix el campanar de l’Església Vella de Sant Serni, una meravella arquitectònica catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Perquè l’església nova apareix a mà dreta, havent passat unes granges.
El track entra Cabó, però no el creua perquè poble té dos accessos que es comuniquen per un tram no ciclable. Es recomana fer una petita ruta a peu pel poble; de fet hi ha un petit restaurant (Cal Magí) i tot i que algunes cases estan habitades, la gran majoria són segones residències.
La ruta segueix la carretera de Cabó a Organyà i a 880 metres apareix un primer dolmen, al marge del camí. No és de fàcil accés i hi ha un filat que encara ho dificulta més. Per això cal seguir un bon tram més d’asfalt per tombar a mà dreta cap al Dolmen de l’Oliva, força gran!. Seguint el track apareix un petit corriol que mena al Dolmen de Mal Pas, que amb el pas dels anys, ha acabat mig desmuntat. Allà apareix una pista que de seguida arriba al Dolmen de Colomera, molt gran tot i que força baixet, i uns metres més enllà, al Dolmen del Serrat de les Cobertrades.
En un moment es baixa a Organyà; el track creua el Segre i fa via cap a Fígols, per tal d’evitar la carretera principal, com ja s’ha fet a l’anada. Finalment, es torna a creuar el Segre pel Pont d’Espia, a 2 km de l’allotjament del primer dia. Allà hi ha una bona piscina. I a més, a recepció hi haurà l’equipatge.
NOTA: Hi ha una opció de escurçar la ruta (Opció Retallada), que des de Cabó, baixa directe cap a Organyà, saltant-se tot el tram dels Dòlmens. Són 1,3 km i 97 metres de desnivell acumulat menys.
Dia 3. Coll de Nargó – Bóixols – Coll de Nargó.
59,04 km. 1.467 m. de desnivell acumulat positiu /53,31 km. 1.307 m. de desnivell acumulat positiu (Opció Retallada).
Havent esmorzat, com en el primer dia, la ruta surt de Coll de Nargó cap a Organyà. Per evitar la carretera nacional, el track creua el Segre, uns 2 km més enllà i s’enfila cap a Fígols… Creuat Organyà, el track s’enfila per la carretera de Montanissell, passant per Fenollet, un petit grup de cases arran de l’església de Sant Miquel.
Passat Montanisell, el track continua per una bona pista ascendint fins a l’Apallador, el coll més alt del dia, a 1.315 metres.
Cal fer encara alguns petits collets fins a la Collada de la Creu de Ferri. En uns 700 metres s’arriba a la carretera, trencat a mà dreta en direcció a Bóixols. Però encara no un quilòmetre més enllà, cal prendre una bona pista a mà dreta que s’enfila, muntanya amunt, cap a Cal Cercà. Però el track no hi entra; a vegades surten gossos i per això s’enfila un pel més amunt, per una camí no gaire utilitzat, però que mena cap a l’oest.
Des d’aquí es tenen unes vistes impressionants del poble, i de tota la vall de Bóixols. L’entorn és una meravella; ubicats a la solana, entre prats, pastures i alguns petits camps… Aviat es passa per una vella masia abandonada (Cal Mestre) i 300 metres més enllà es baixa per un mig caminot, mig sender. Seguint el track hi ha un punt on es creua un petit torrent i fa un gir de gairebé 360 º avall. El camí segueix avall, per enllaçar amb la pista que baixa per sota, però segons com, està força perdut i si no es veu clar, només cal caminar avall arran dels camps (son menys de 100 metres) per enllaçar-la.
Seguint la pista, de seguida s’és a Bóixols. Un minúscul poblet, amb una bona font a l’entrada!. El track hi fa un petit tomb de visita; és un indret força bonic i tot i que dels 31 habitants censats, pocs hi viuen tot l’any. De fet, entre els masos dels voltants, alguns s’han convertit únicament en granges, d’altres en segones residències. I d’altres, s’han enrunat. Hi ha encara l’edifici de l’escola i cal Mestre (per on s’ha passat abans).
Però el que ha fet famós a Bóixols és, per una banda, la llegenda dels Menairons (o Minairons o Manairons, segons el poble), uns éssers mitològics que havien de treballar tota la nit sense aturar-se ni un moment. S’estaven a Cal Baró (la casa senyorial que hi al costat de la font).
La ruta segueix la carretera uns metres avall per baixar per un caminot, (al principi més o menys ciclable, després cal fer a peu) que arriba fins al Forat de Bóixols. Són 500 metres de sender fins assolir un estret congost, amb un bonic salt d’aigua, per sota un preciós pont romànic. La segona gran atracció de Bóixols. El track surt per l’altre banda, per una bona pista -ciclable- que s’enfila de dret fins a la carretera, creuant ara ja sí, Bóixols per arribar fins, al Coll de la Creu de Ferri.
Passada la Creu, però, apareix aviat una bona pista a mà dreta que passa per una dotzena de masies: Cal Serrat, el Casó, Ca l’Estremós, la Pera i, -havent passat a tocar d’un magnífic salt d’aigua que cal fer uns metres a peu-, Cal Roi abans de l’Església de Sant Maximi (o Sant Andreu) de Sallent. Declarada Bé Cultural d’Interès Local, havia estat la parròquia del munt de masies disperses de la zona de Sallent. Perquè encara cal enfilar-se un pel més per a entrar a la resta de masies de Sallent, Cal Driana, Cal Capellà, el Solà,…
Després d’una bona baixada fent alguna ziga-zaga, el track passa per un interessant indret: el Mirador del Cretaci. Val la pena aturar-s’hi i gaudir-ho: es tracta d’un jaciment paleontològic obert, en el que es troben principalment fòssils d’empremtes de dinosaures, fragments de closca d’ou i fragments d’ossos… i fins i tot fulles i plantes primitives. També hi ha unes grans figures representatives d’antics dinosaures. Una meravella amagada al sud de la Serra de Boumort!.
La ruta continua, però, passant a prop d’algues masies més (Pinyes, Cal Teuler, Santaeulària…) abans d’enllaçar amb la carretera que baixa de dret a Coll de Nargó. Entrant-hi, s’observa una de les meravelles del romànic català, l’Església de Sant Climent de Nargó. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, es traca d’una obra excepcional. El campanar, preromànic, originàriament havia estat la base d’una església anterior al 983. La resta de l’edifici és dels S. XI i XII. Disposa d’una sonoritat tan excepcional que hi han vingut cantats d’òpera a fer recitals.
La ruta creua la població per anar a l’allotjament del primer dia, amb una bona piscina, on hi haurà l’equipatge.
NOTA: Hi ha una opció de escurçar la ruta (opció Retallada); un cop visitat Bóixols, no baixar al Forat de Bóixols, el salt d’aigua amb el pont romànic a sobre, sinó que fer via, ja directament, cap a la Creu del Ferri. Són 5,73 km i 160 metres de desnivell acumulat menys.
Fi de ruta.
INCLOU:
- 3 Allotjaments en règim de Mitja Pensió.
- Transport d´equipatge entre allotjaments.
- Assegurança Obligatòria (veure Condicions)
- Mapes i tracks de la ruta.
- Guia de Ruta.
- Maillot exclusiu Trans Boumort.
NO INCLOU:
- Lloguer de Bicicleta (opcional).
- Dinar migdia de Picnic (opcional).
- Begudes, aperitius, xopets, etc. no inclosos al menú.
- Assegurança amb Cancel·lació (opcional).
- Lloguer de GPS, amb el suport, brides i carregador (opcional)
- Allotjament a Mitja Pensió nit posterior ruta (opcional)
- Altres (tot allò que no s’hagi especificat prèviament)